El mes petit de tots

Apartir de demà i fins al 23 de novembre es celebra el festival "El mes petit de tots" que aquest any arriba a la 10 edició i es farà a 10 ciutats.

El Més Petit de Tots és un festival ben singular. Una mostra d’espectacles i experiències pensades pels més petits; pels que tenen menys de 5 anys. Amb un ritual, una durada i una concepció de l’espai diferents. Amb aforaments reduïts, on tot es veu de molt a prop i on tot es viu molt intensament; on hi caben i es barregen tots els llenguatges: la música, el teatre, la dansa, l’audiovisual, el joc,...

Des d'Aula BGT us el recomanem si teniu fills menors de 5 anys, segur que us encantarà

El Petit Príncep - II

Dons va trobar un lloc al Passeig de Riells, a l'Escala, on estaven tots els elements per viure un dia molt especial amb el Petit Príncep dins de les colònies que estàvem fent de l'espai. Així que juntament amb els nens i nenes de l'escola Bora Gran, vam decidir fer una Gimcana i conèixer tots els seus racons:

El Petit Príncep

Us imagineu un lloc on el Petit Príncep estigui mirant al mar? Un lloc on trobem volcans per netejar, on puguem regar la rosa i on puguem passejar amb la guineu que la volien domesticar?

Dons nosaltres l'hem trobat i hem fet una gimcana on nens i nenes has viscut per una estona al país del Petit Príncep.

Demà us ho expliquem

Recepta de Panellets de pinyons i d'ametlles

Ingredients: 

- 1 Kg. d’ametlla crua en pols, 

- 800 grs. de sucre, 

- 800 grs. de moniato o patates (s'ha de pesar en cru),

- la pell d'una llimona, margarina, farina, pinyons, ametlla crue, i ous.

Posem a bullir els moniatos. Quan estiguin ben tous, els retirem de l’aigua: que quedin ben escorreguts. Després, encara calents, els pelem i els aixafem amb una forquilla fins que quedi una pasta homogènia. Ho deixem reposar. 

Quan estigui la pasta tèbia, hi afegim el sucre (és millor haver-lo passat per la picadora prèviament), l’ametlla en pols i la pell de la llimona ratllada. Ho aixafem bé tot amb una forquilla fins que vagi quedant una pasta unida i compacta. Quan tinguem ja la pasta, ens untem les mans amb farina i seguim treballant la massa amb les pròpies mans.

Deixar reposar la pasta de 12 a 24 hores.

Preparem en un plat els pinyons i en un altre les ametlles trossejades. En un altre plat, batem un ou.
Preparem boletes amb la pasta.
Pels panellets de pinyons, agafem les boletes i les untem amb l’ou batut i les cobrim amb pinyons (la millor manera és agafar els pinyons amb la mà, posar la boleta untada al mig, i començar a pressionar amb les dues mans, fent que els pinyons quedin enganxats i que la boleta segueixi essent rodons).

Pels panellets d'ametlles, fem el mateix procés, però amb l’ametlla. En el moment que pressionem les ametlles amb les mans contra les boletes untades, procurem que la bola es converteixi en una forma més de croqueta.

Untar una safata amb margarina i col·locar els panellets. Posar la safata al forn (que prèviament haurem encès per tal que ara estigui calent, i coure els panellets a 225-250 graus de 8 a 10 minuts.

I ja ho tenim! Bona Castanyada!

Font: sortirambnens.com

Perquè amb la cultura i l'educació no és juga

El Ministeri de Cultura va concedir el Premio Nacional de música 2014 a Jordi Savall. Però, el músic i compositor igualadí ha decidit no acceptar el premi, concedit en la modalitat d'interpretació i dotat amb 30.000 euros, per tal de mostrar el seu rebuig a la política cultural del govern espanyol.

Aquí us copiem la carta que va escriure al ministre d'educació, Jose Ignacio Wert i que té tota la nostra admiració:

30 de octubre de 2014

Sr. José Ignacio Wert
Ministro de Educación, Cultura y Deportes
Gobierno de España

Distinguido Sr. Wert,
Distinguidos Señores del Jurado del Premio Nacional de Música 2014,

Recibir la noticia de este importante premio me ha creado dos sentimientos profundamente contradictorios y totalmente incompatibles: primero, una gran alegría por un tardío reconocimiento a más de 40 años de dedicación apasionada y exigente a la difusión de la música como fuerza y lenguaje de civilización y de convivencia y, al mismo tiempo, una inmensa tristeza por sentir que no podía aceptarlo sin traicionar mis principios y mis convicciones más intimas.

Lamento tener que comunicarles pues, que no puedo aceptar esta distinción, ya que viene dada de la mano de la principal institución del estado español responsable, a mi entender, del dramático desinterés y de la grave incompetencia en la defensa y promoción del arte y de sus creadores. Una distinción que proviene de un Ministerio de Educación, Cultura y Deportes responsable también de mantener en el olvido una parte esencial de nuestra cultura, el patrimonio musical hispánico milenario, así como de menospreciar a la inmensa mayoría de músicos que con grandes sacrificios dedican sus vidas a mantenerlo vivo.

Es cierto que en algunas contadas ocasiones he podido beneficiarme, a lo largo de más de 40 años de actividad, de alguna colaboración institucional: la celebración del V Centenario del descubrimiento de América, las pequeñas ayudas a giras internacionales y recientemente las invitaciones del Centro Nacional de Difusión Musical a presentar nuestros proyectos en Madrid. Pero igual que la inmensa mayoría de músicos y conjuntos del país, he seguido adelante solo con mi esfuerzo personal sin contar jamás con una ayuda institucional estable a la producción y materialización de todos mis proyectos musicales. Demasiado tiempo en que las instancias del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes que usted dirige continúan sin dar el impulso necesario a las diferentes disciplinas de la vida cultural del Estado español que luchan actualmente por sobrevivir sin un amparo institucional ni una ley de mecenazgo que las ayudaría, sin duda alguna, a financiarse y a afianzarse.

Vivimos en una grave crisis política, económica y cultural, a consecuencia de la cual una cuarta parte de los españoles está en situación de gran precariedad y más de la mitad de nuestros jóvenes no tiene ni tendrá posibilidad alguna de conseguir un trabajo que les asegure una vida mínimamente digna. La Cultura, el Arte, y especialmente la Música, son la base de la educación que nos permite realizarnos personalmente y, al mismo tiempo, estar presentes como entidad cultural, en un mundo cada vez más globalizado. Estoy profundamente convencido que el arte es útil a la sociedad, contribuyendo a la educación de los jóvenes, y a elevar y a fortalecer la dimensión humana y espiritual del ser humano. ¿Cuántos españoles han podido alguna vez en sus vidas, escuchar en vivo las sublimes músicas de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Tomás Luis de Victoria? Quizás algunos miles de privilegiados que han podido asistir a algún concierto de los poquísimos festivales que programan este tipo de música. Pero la inmensa mayoría, nunca podrá beneficiarse de la fabulosa energía espiritual que transmiten la divina belleza de estas músicas. ¿Podríamos imaginar un Museo del Prado en el cual todo el patrimonio antiguo no fuera accesible? Pues esto es lo que sucede con la música, ya que la música viva solo existe cuando un cantante la canta o un músico la toca, los músicos son los verdaderos museos vivientes del arte musical. Es gracias a ellos que podemos escuchar las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio, los Villancicos y Motetes de los siglos de Oro, los Tonos Humanos y Divinos del Barroco… Por ello es indispensable dar a los músicos un mínimo de apoyo institucional estable, ya que sin ellos nuestro patrimonio musical continuaría durmiendo el triste sueño del olvido y de la ignorancia.

Carlo Perez: una afició infantil que l'ha portat ben lluny

Aquesta notícia sí que ens ha arribat al cor:

Un jove de 10 anys de Terol: Carlos Perez Naval, rep el premi al millor fotògraf infantil de naturalesa 2014, el Wildlife Photographer of the Year. 

Aquesta va ser la fotografia guanyadora:

El premi el va entregar la duquesa de Cambridge al Museu Nacional d'Historia Natural de Londres.

El noi va començar a fer fotografíes als 4 anys, i desdes llavors, i acompanyat pels seus pares, ha anat aprenent a l'art de fotografiar la natura. Quina sort tenir uns pares que l'animessin amb la seva afició, felicitats familia! 

La Castanyera

I caminant pels boscos de la Censanda mentre descobrim els seus habitants amb els nens de l'escola Monalco... ens hem trobat a La Castanyera!

Ens he explicat yoys els secrets de la tardor i del bosc, hem recollit romaní, hem fet un taller de natura i a la tarda,un contacontes ens ha explicat històries de països llunyans... ha estat un dia fantàstic!